Cortinarius traganus
Cortinari violaci
Presenta restes de cortina al peu, esporada rovellada i una olor desagradable, no dolça.
Tots els bolets
Lepista nuda
Pimpinella morada
Lepista nuda · foto de Jörg Hempel
CC BY-SA 3.0 DE · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa pimpinella morada (Lepista nuda), en castellà pie azul, és un bolet comestible amb condicions que surt a la tardor en boscos de planifolis, boscos de coníferes i pinedes, fins a 1.800 m d’altitud. Bolet sapròtrof de tons violetes, tardà i aromàtic, que creix sobre fullaraca de boscos i parcs.
Altres noms catalans: peu violeta, peu blau, moixernó blau, blaveta · En castellà: pie azul
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la pimpinella morada
La pimpinella morada, també coneguda com a peu blau, és un bolet robust de tons violetes. El barret fa de 5 a 15 cm, primer és convex, amb el marge enrotllat cap endins, i després s’aplana; és violeta o lila de jove i més bru amb l’edat o en temps sec. Gira’l: les làmines són fines, denses i violetes, i l’esporada és rosa pàl·lid. El peu és violeta, fibril·lós, cilíndric i sovint eixamplat a la base, sense cortina. La carn és blanquinosa amb tons liles, tendra i compacta de jove, i l’olor és aromàtica, dolça i perfumada.
Els tons violetes s’esvaeixen de pressa amb l’edat, la pluja o el fred i poden quedar gairebé bruns, i hi ha cortinaris tòxics que també són violacis. La identificació és difícil: comprova en cada exemplar que l’esporada sigui rosa pàl·lid, que no tingui cortina ni espores rovellades i que faci olor dolça. Tots aquests trets han de coincidir.
- Barret
- Convex amb marge involut, després aplanat; violeta o lila de jove i més bru amb l’edat o la sequedat.
- Himeni
- Làmines fines, denses i violetes, escotades o lleugerament decurrents; esporada rosa pàl·lid.
- Peu
- Violeta, fibril·lós, cilíndric i sovint eixamplat a la base, sense cortina.
- Carn i tacte
- Blanquinosa amb tons liles, tendra i compacta de jove. Carnosa, una mica elàstica o viscosa amb humitat.
- Olor
- Aromàtica, dolça i perfumada.
- Color
- Violeta, lila i bru violaci.
- Variació
- Els tons violetes s’esvaeixen ràpidament amb l’edat, la pluja o el fred i poden quedar gairebé bruns.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la pimpinella morada
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Peu blau i cortinaris violacis: com no confondre’ls
La pimpinella morada també es coneix com a peu blau, peu violeta, moixernó blau o blaveta, i en castellà com a pie azul. La confusió que cal descartar és amb el cortinari violaci (Cortinarius traganus), que és tòxic: té restes de cortina al peu, esporada rovellada i una olor desagradable, no dolça. Els cortinaris violacis no s’han de menjar. La pimpinella lilosa (Lepista sordida) és comestible un cop ben cuinada, però és més petita, prima i poc carnosa, i sovint surt en sòls molt rics o en jardins. Amb el color violeta no n’hi ha prou: si un exemplar no compleix tots els trets, no l’has de menjar.
Lepista sordida
Pimpinella lilosa
Més petita, prima i poc carnosa, sovint en sòls molt rics o jardins.
Perfil ecològic
On trobar peus blaus i quan surten
La pimpinella morada és un bolet tardà: surt d’octubre a desembre, amb el pic al novembre, i es pot avançar al setembre o allargar fins al gener. No viu associada a cap arbre, sinó que s’alimenta de fullaraca i matèria orgànica en descomposició. Creix entre la fullaraca humida de boscos de planifolis i de coníferes, pinedes, clarianes, parcs i marges, sovint en grups o rotllanes, des del nivell del mar fins a 1.800 metres, en sòls rics en humus.
Com que segueix la fullaraca més que un arbre concret, el perfil de l’espècie encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. La gestió de parcs, jardins i piles de fullaraca fa variar molt els llocs on surt. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Surt dies o setmanes després de les pluges de tardor i de principi d’hivern, quan la temperatura baixa a entre 5 i 15 °C, i pot aparèixer abans de les primeres neus. Tolera gelades lleus, però la sequera, el vent sec i les gelades persistents l’aturen.
- Hàbitat principal
- Boscos de planifolis, boscos de coníferes, pinedes i clarianes
- Altitud
- 0–1800 mSòls amb fullaraca de boscos, parcs i marges
- Orientació
- Preferentment fresc i protegit
- Sòl
- Àcida a lleugerament alcalina · franca · bo
- Temperatura
- 5–15 °C · humitat alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm en els últims 14 dies comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, vent sec o gelades persistents
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 27 dies avançat i a 0 m uns 27 dies endarrerit respecte als 900 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Pinus sylvestris, Quercus ilex i Fagus sylvatica
- Humitat del sòl
- Fresca a humida
- Substrat
- Fullaraca, compost o humus
- Ombra
- Mitjana
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- El vent sec és desfavorable
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Fresca
La gestió de parcs, jardins i acumulacions de fullaraca modifica molt la disponibilitat local.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de la pimpinella morada a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa de la pimpinella morada avuiTipus de bosc0–1800 mÀcida a lleugerament alcalinaDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
La pimpinella morada a la cuina
La pimpinella morada té un gust dolç, floral i perfumat, de vegades intens, i és carnosa, amb una carn que es torna una mica flonja amb l’edat. Es fa servir en guisats, truites, arrossos i barreges de bolets.
Només és comestible amb condicions. Fes servir exemplars ferms i identificats amb certesa, no la mengis mai crua i cou-la del tot. El primer cop, menja’n poca, perquè a algunes persones els pot provocar intolerància. Aquesta fitxa li dona una bona nota culinària, però això no compensa el risc de confondre-la amb cortinaris.
Per menjar-la fresca, l’ACSA recomana guardar-la a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-la d’un a tres dies després de collir-la. Per guardar-la més temps, congela-la un cop cuinada o fes-la en escabetx i guarda-la a la nevera.
- Sabor i aroma
- Dolç, floral i perfumat, de vegades intens.
- Textura
- Carnosa però una mica flonja amb l’edat.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Utilitzeu exemplars ferms i completament identificats.
- No la consumiu crua.
- Coeu-la completament i proveu-ne poca quantitat el primer cop.
- Com conservar-lo
- Cuinada i congelada
- Escabetx refrigerat
Noms
Noms de la pimpinella morada en català i castellà
- Català
- Pimpinella morada · peu violeta · peu blau · moixernó blau · blaveta
- Castellà
- Pie azul
- Nom científic
- Lepista nuda
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la pimpinella morada
Com es diu la pimpinella morada en castellà?
En castellà, la pimpinella morada es diu pie azul. El nom científic, Lepista nuda, és el mateix en totes les llengües.
La pimpinella morada és comestible?
Només amb condicions. Bolet tardà perfumat, adequat per a guisats i barreges després d’una cocció completa. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la pimpinella morada?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser al novembre i pot aparèixer del setembre al gener segons l’altitud i la pluja.
On creix la pimpinella morada?
Creix en boscos de planifolis, boscos de coníferes, pinedes i clarianes, fins a 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a neutre, ric en humus.
Amb què es pot confondre la pimpinella morada?
Sobretot amb el cortinari violaci (Cortinarius traganus), tòxic: presenta restes de cortina al peu, esporada rovellada i una olor desagradable, no dolça. També amb la pimpinella lilosa (Lepista sordida), comestible: més petita, prima i poc carnosa, sovint en sòls molt rics o jardins.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la pimpinella morada
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències