Gomphidius glutinosus
Cama de perdiu mucosa
Té el barret gris brunenc molt més mucós, peu més curt i sense els tons coure característics; apareix sobretot en pinedes fresques.
Tots els bolets
Chroogomphus rutilus
Cama de perdiu
Chroogomphus rutilus · foto de Jerzy Opioła
CC BY-SA 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsLa cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), en castellà pata de perdiz, és un bolet comestible que surt a la tardor en pinedes, pinedes mediterrànies i boscos de coníferes, fins a 1.800 m d’altitud. Bolet de pineda de barret coure a vermellós, làmines gruixudes decurrents i peu groguenc amb tons d’aram.
Altres noms catalans: bec de perdiu, pota de perdiu, ull de perdiu, bitxac · En castellà: pata de perdiz
Fitxa actualitzada el 24 de setembre del 2026.
Lectura de camp
Com reconèixer la cama de perdiu
La cama de perdiu és un bolet de pineda de làmines fosques. El barret fa de 4 a 12 cm, és convex de jove i després aplanat, sovint amb un petit mamelló, de color coure, bru ataronjat o vermellós, i una mica viscós amb temps humit. Gira’l: les làmines són gruixudes, espaiades, bifurcades i baixen molt pel peu; de joves són olivàcies i, amb les espores, es tornen de color bru porpra o fosques. El peu és cilíndric o una mica afuat cap a la base, groguenc amb tons d’aram o vermellosos, i no té anell. La carn és groguenca o taronja pàl·lid, més rogenca a la base, i l’olor, suau i poc característica.
Amb humitat el barret és més viscós, i amb l’edat els colors s’enfosqueixen fins que els exemplars vells semblen gairebé bruns o de color porpra fosc; per això, amb el color no n’hi ha prou. Fixa’t en el conjunt: làmines gruixudes, espaiades i decurrents, peu groguenc sense anell ni restes de cortina, i pineda. Cap d’aquests trets, tot sol, no l’identifica.
- Barret
- Convex de jove i després aplanat, sovint amb un petit mamelló; bru ataronjat, coure o vermellós, una mica viscós amb temps humit.
- Himeni
- Làmines gruixudes, espaiades, bifurcades i molt decurrents; de jove són olivàcies i es tornen bru porpra o fosques amb les espores.
- Peu
- Cilíndric o una mica afuat cap a la base, groguenc amb tons d’aram o vermellosos; sense anell.
- Carn i tacte
- Groguenca o de color taronja pàl·lid, més rogenca a la base; pot enfosquir-se o violacejar en cuinar-la. Carnosa però més aviat tendra; lleugerament viscosa en humit.
- Olor
- Suau, poc distintiva.
- Color
- Coure, bru ataronjat, vermellós i groc.
- Variació
- El barret és més viscós amb humitat i els colors s’enfosqueixen amb l’edat; els exemplars vells poden semblar gairebé bruns o porpra foscos.
Identificació responsable
Amb què es pot confondre la cama de perdiu
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Cama de perdiu: quines confusions té
La confusió que cal descartar és el cortinari mortal (Cortinarius rubellus), que pot provocar una intoxicació renal mortal: té làmines rovellades, restes de cortina i peu sòlid, i no té les làmines gruixudes, espaiades i decurrents de la cama de perdiu. La cama de perdiu mucosa (Gomphidius glutinosus) és comestible, però té el barret gris brunenc i molt més mucós, el peu més curt i no té cap to de coure. La cama de perdiu també es coneix com a pota de perdiu, bec de perdiu o ull de perdiu, i en castellà com a pata de perdiz, però el nom no serveix per identificar cap exemplar: si no té tots els trets, no te l’has de menjar.
Cortinarius rubellus
Cortinari mortal
Té làmines rovellades, restes de cortina i peu sòlid; no presenta les làmines gruixudes, espaiades i decurrents de la cama de perdiu.
Perfil ecològic
On trobar cames de perdiu i quan surten
Les cames de perdiu surten de setembre a novembre, amb el pic a l’octubre, i es poden avançar a l’agost o allargar fins al desembre. Són bolets de pineda: pi blanc, pi roig, pinassa i pi pinastre, des del nivell del mar fins a 1.800 metres, a les clarianes, als marges i a l’interior del bosc, sobre una capa de pinassa, en sòls d’àcids a neutres i ben drenats.
Com que no depenen d’un sol tipus de pi, el perfil de l’espècie encaixa amb pinedes i boscos de coníferes de gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, el Montseny, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, els Ports i els sistemes interiors. Són zones amb hàbitat compatible, no punts de collida.
Necessiten pluges efectives de final d’estiu o de tardor que mantinguin humida la pinassa sense entollar el sòl, i surten uns dies o unes setmanes després, amb temperatures fresques o suaus, entre 8 i 19 °C. La sequera, el vent sec que asseca la pinassa, la calor persistent o les gelades n’aturen la sortida, i la quantitat varia d’un tipus de pineda a un altre segons quant de temps es mantingui humit el sòl.
- Hàbitat principal
- Pinedes, pinedes mediterrànies i boscos de coníferes
- Altitud
- 0–1800 mClarianes, marges i interior de pinedes
- Orientació
- Variable; millor després de períodes humits
- Sòl
- Àcida a neutra · arenosa a franca · bo
- Temperatura
- 8–19 °C · humitat moderada a alta
- Després de ploure
- Amb uns 50 mm caiguts entre 8 i 21 dies abans comença a sortir; amb 95 mm, surt amb força.
- Què ho pot frenar
- Sequera, vent sec, calor persistent o gelada
Activitat potencial
possiblemoderadabonapicMes emmarcat: mes actual
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 27 dies avançat i a 0 m uns 27 dies endarrerit respecte als 900 m.
Més detall de l’hàbitat, el sòl i el clima
- Arbres associats
- Pinus halepensis, Pinus sylvestris, Pinus nigra i Pinus pinaster
- Humitat del sòl
- Fresca a moderadament humida
- Substrat
- Silícic o descarbonatat, amb pinassa
- Ombra
- Baixa a mitjana
- Sequera
- Desfavorable
- Vent
- El vent sec asseca la pinassa
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Fresca a suau
La intensitat de fructificació varia entre tipus de pineda i amb la persistència de la humitat del sòl.
Bosc i territori
Mapa d’hàbitat de la cama de perdiu a Catalunya
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusMapa de la cama de perdiu avuiTipus de bosc0–1800 mÀcida a neutraDades de bosc, altitud i sòlObservacions històriques agrupades per zona
Valor gastronòmic i seguretat
La cama de perdiu a la cuina
La cama de perdiu té un gust suau i discret, i una carn que absorbeix bé els sabors del plat: tendra de jove, es torna més tova i viscosa amb l’edat o la pluja. Tradicionalment s’aprecia més barrejada amb altres bolets que no pas pel seu gust propi, i per això aquesta fitxa li dona una nota modesta. Va bé en saltats barrejats, truites, guisats i arrossos. Quan es cuina, la carn pot enfosquir-se o agafar tons violacis.
Tria exemplars joves i ben identificats. Raspalla’n la pinassa, treu-ne les parts malmeses i pela el barret si la cutícula és molt viscosa. Abans de posar-los al foc, torna a comprovar en cada exemplar les làmines gruixudes i decurrents i l’absència de cortina, i cou-los bé.
Es menja millor fresca: l’ACSA recomana guardar els bolets a la nevera, entre 1 i 4 °C, i cuinar-los d’un a tres dies després de collir-los. Si la vols guardar més temps, congela-la un cop cuinada.
- Sabor i aroma
- Suau i discret; absorbeix bé els sabors del plat.
- Textura
- Tendra de jove, més tova i viscosa amb l’edat o la pluja.
- On funciona millor
- Abans de menjar
- Raspalleu la pinassa i retireu les parts deteriorades.
- Peleu el barret si la cutícula és molt viscosa.
- Cuineu-la completament abans de servir.
- Com conservar-lo
- Cuinada i congelada
- Consum fresc
Noms
Noms de la cama de perdiu en català i castellà
- Català
- Cama de perdiu · bec de perdiu · pota de perdiu · ull de perdiu · bitxac
- Castellà
- Pata de perdiz
- Nom científic
- Chroogomphus rutilus
Preguntes freqüents
Preguntes sobre la cama de perdiu
Com es diu la cama de perdiu en castellà?
En castellà, la cama de perdiu es diu pata de perdiz. El nom científic, Chroogomphus rutilus, és el mateix en totes les llengües.
La cama de perdiu és comestible?
Sí: és un bolet comestible. Bolet de pineda de sabor suau, útil en saltats i guisats quan es recull jove i ben identificat. Consumeix-ne només exemplars identificats amb seguretat, mai per una sola foto.
Quan surt la cama de perdiu?
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer de l’agost al desembre segons l’altitud i la pluja.
On creix la cama de perdiu?
Creix en pinedes, pinedes mediterrànies i boscos de coníferes, fins a 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a neutre, sovint ben drenat.
Amb què es pot confondre la cama de perdiu?
Sobretot amb la cama de perdiu mucosa (Gomphidius glutinosus), comestible: té el barret gris brunenc molt més mucós, peu més curt i sense els tons coure característics; apareix sobretot en pinedes fresques. També amb el cortinari mortal (Cortinarius rubellus), molt tòxic: té làmines rovellades, restes de cortina i peu sòlid; no presenta les làmines gruixudes, espaiades i decurrents de la cama de perdiu.
Per guardar i compartir
Targeta de camp de la cama de perdiu
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències