
Reig bord
El barret és habitualment vermell o taronja i la base presenta restes de volva menys regulars.
Amanita pantherina
Amanita pantherina · foto de Matej Frančeškin
CC BY 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl pixacà (Amanita pantherina), en castellà amanita pantera, és un bolet molt tòxic que surt a la tardor en rouredes, alzinars i suredes, entre 100 i 1.800 m d’altitud. Amanita bruna amb berrugues blanques i base bulbosa, responsable d’una síndrome neurològica greu.
Altres noms catalans: pigat, pigat bord, reig bru, amanita pantera · En castellà: amanita pantera
Fitxa actualitzada el 1 de novembre del 2026.
Lectura de camp
El pixacà és una amanita bruna esquitxada de blanc. El barret fa de 5 a 12 cm, és hemisfèric i després estès, de color bru grisenc a bru fosc, amb el marge estriat i berrugues blanques separades. Gira’l: les làmines són lliures, blanques i denses, i l’esporada és blanca. El peu és blanc, amb un anell membranós llis, i acaba en una base bulbosa envoltada per dos o més ribets de volva, com si fos esglaonada. Desenterra-la sencera per veure-ho. La carn és blanca i no canvia al tall, i l’olor és feble, de vegades terrosa.
La pluja pot endur-se les berrugues i aclarir el barret, i aleshores el que el delata és la base. La identificació és difícil: comprova alhora el marge estriat, l’anell blanc i la volva en ribets sobre el bulb.
Identificació responsable
La confusió perillosa és amb la cua de cavall (Amanita rubescens), que té la carn i les ferides que s’enrogeixen, les berrugues grisoses i la base sense els ribets nets del pixacà; a més, la cua de cavall és tòxica crua i només comestible amb condicions. El reig bord (Amanita muscaria) sol tenir el barret vermell o taronja i les restes de volva de la base menys regulars, i també causa una síndrome neurològica. No consumeixis cap amanita bruna.

El barret és habitualment vermell o taronja i la base presenta restes de volva menys regulars.
La carn i les ferides s’enrogeixen, les berrugues són grisoses i la base no presenta els ribets nets del pixacà.
Perfil ecològic
El pixacà surt de l’estiu a la tardor: pot aparèixer al juliol, l’agost és un mes moderat, el setembre és bo, té el pic a l’octubre i el novembre també és bo. Creix en rouredes, alzinars, suredes, fagedes i boscos de coníferes, entre 100 i 1.800 metres, a l’interior i a les vores dels boscos de planifolis o mixtos, sobre sòls molt variats.
El seu perfil encaixa amb gairebé tot el país: els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades costeres i prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. Són zones on pot aparèixer, no punts on s’hagi confirmat.
Surt quan el sòl del bosc es manté humit després de ploure, a la primavera plujosa i a la tardor, amb temperatures fresques o suaus, entre 9 i 20 °C. La sequera, la calor i les gelades l’aturen. Com que viu en tants tipus de bosc, el lloc no ajuda a descartar-lo: qualsevol amanita que trobis s’ha de revisar sencera.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1800 m va uns 26 dies avançat i a 100 m uns 26 dies endarrerit respecte als 950 m.
L’amplitud d’hàbitat i la variació del barret fan que el mapa no pugui resoldre la identificació local.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del pixacà avuiValor gastronòmic i seguretat
Sense usos culinaris recomanats. El pixacà és una amanita bruna amb berrugues blanques, anell i una base bulbosa característica.
No. El pixacà és molt tòxic i pot causar una síndrome neurològica intensa, amb deliri, convulsions o pèrdua de consciència. La cocció no elimina el risc, i que la pluja n’hagi rentat les berrugues no el fa més segur.
Davant una ingestió sospitosa, truca immediatament al 061 Salut Respon i segueix la guia de l’ACSA. No esperis que apareguin símptomes ni apliquis remeis casolans. Conserva les restes dels bolets, també les de la neteja: ajuden a identificar l’espècie a l’hospital.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el pixacà es diu amanita pantera. El nom científic, Amanita pantherina, és el mateix en totes les llengües.
No: és un bolet molt tòxic. El pixacà és una amanita bruna amb berrugues blanques, anell i una base bulbosa característica.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del juliol al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en rouredes, alzinars, suredes i fagedes, entre 100 i 1.800 m d’altitud, sobretot en sòl àcid a alcalí.
Sobretot amb el reig bord (Amanita muscaria), tòxic: el barret és habitualment vermell o taronja i la base presenta restes de volva menys regulars. També amb la cua de cavall (Amanita rubescens), comestible amb condicions: la carn i les ferides s’enrogeixen, les berrugues són grisoses i la base no presenta els ribets nets del pixacà.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències