
Cortinari mortal
Sol tenir el barret més cònic i viu en boscos àcids de muntanya; també és mortal.
Cortinarius orellanus
Cortinarius orellanus · foto de Andreas Kunze
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els tretsEl cortinari metzinós (Cortinarius orellanus), en castellà cortinario de montaña o cortinario mortal, és un bolet molt tòxic que surt a la tardor en rouredes, fagedes i alzinars, entre 400 i 1.900 m d’altitud. Cortinari bru ataronjat amb orellanina, capaç de provocar insuficiència renal dies després de la ingestió.
Altres noms catalans: bolet de mantellina, cortinari color d’orellana · En castellà: cortinario de montaña, cortinario mortal
Fitxa actualitzada el 1 de novembre del 2026.
Lectura de camp
El cortinari metzinós és un bolet de mida mitjana i de tons ataronjats força uniformes. El barret fa de 3 a 9 cm, és convex i després estès, sec, finament fibril·lós o escatós, de color ocre ataronjat a bru rogenc. Gira’l: les làmines són separades, primer ocre ataronjat i després de color rovell, i l’esporada és bru rovell. El peu és cilíndric o una mica afuat, groc ocraci a rogenc, amb restes fines de cortina però sense un anell de debò. La carn és groguenca o rogenca i no canvia al tall. L’olor és feble, de rave o terrosa.
Els tons varien amb l’edat i la sequedat, i els cortinaris s’assemblen molt entre ells: sovint només el microscopi els separa. La combinació de barret sec ataronjat, làmines rovellades i restes de cortina ha de bastar per descartar qualsevol bolet que la tingui.
Identificació responsable
El cortinari mortal (Cortinarius rubellus) sol tenir el barret més cònic i viu en boscos àcids de muntanya; també conté orellanina i també pot causar insuficiència renal. La cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), comestible, té les làmines gruixudes i decurrents, el barret sovint viscós i creix sempre amb pins. Com que separar els cortinaris és tan difícil, la regla segura és no menjar-ne cap.

Sol tenir el barret més cònic i viu en boscos àcids de muntanya; també és mortal.

Té làmines gruixudes i decurrents, barret sovint viscós i associació estricta amb pins.
Perfil ecològic
El cortinari metzinós surt de l’estiu a la tardor: pot aparèixer al juliol, l’agost és un mes moderat, el setembre és bo, té el pic a l’octubre i el novembre també és bo. Creix en rouredes, fagedes, alzinars, castanyedes i boscos de coníferes, entre 400 i 1.900 metres, a l’interior i a les vores de boscos madurs, als vessants frescos i sobre sòls àcids.
El seu perfil encaixa amb els Pirineus i el Prepirineu, la Catalunya Central, les serralades prelitorals, l’Empordà, el Montseny, els Ports i els sistemes interiors. És poc freqüent, i són zones on pot aparèixer, no punts on s’hagi confirmat.
Necessita el sòl humit de manera sostinguda després de pluges efectives, amb temperatures fresques o suaus, entre 8 i 18 °C, i pot trigar de dies a setmanes. La sequera, el vent sec i les gelades l’aturen. Es troba en molts dels boscos on es cullen comestibles a la tardor, i per això cap bolet de làmines rovellades no ha d’entrar al cistell.
El calendari es llegeix segons l’altitud: a 1900 m va uns 23 dies avançat i a 400 m uns 23 dies endarrerit respecte als 1150 m.
És poc freqüent i difícil de separar d’altres Cortinarius només amb trets macroscòpics.
Bosc i territori
És un mapa dels terrenys on l’espècie podria créixer, no una lectura de les condicions d’avui. El blau indica boscos on el terreny encaixa amb l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
Mapa del cortinari metzinós avuiValor gastronòmic i seguretat
Sense usos culinaris recomanats. El cortinari metzinós és un bolet bru ataronjat de làmines rovellades i toxicitat molt tardana.
No. El cortinari metzinós conté orellanina i pot provocar una insuficiència renal greu després d’un període sense símptomes: els símptomes renals poden aparèixer entre dos i quinze dies després de menjar-lo, quan el dany ja ha començat. No té cap ús culinari segur.
Davant una ingestió sospitosa, truca immediatament al 061 Salut Respon i segueix la guia de l’ACSA, encara que et trobis bé. No esperis que apareguin símptomes ni apliquis remeis casolans. Conserva les restes dels bolets, també les de la neteja: ajuden a identificar l’espècie a l’hospital.
Noms
Preguntes freqüents
En castellà, el cortinari metzinós es diu cortinario de montaña; també se’n diu cortinario mortal. El nom científic, Cortinarius orellanus, és el mateix en totes les llengües.
No: és un bolet molt tòxic. El cortinari metzinós és un bolet bru ataronjat de làmines rovellades i toxicitat molt tardana.
Sobretot a la tardor: el pic sol ser a l’octubre i pot aparèixer del juliol al novembre segons l’altitud i la pluja.
Creix en rouredes, fagedes, alzinars i boscos de coníferes, entre 400 i 1.900 m d’altitud, sobretot en sòl àcid.
Sobretot amb el cortinari mortal (Cortinarius rubellus), molt tòxic: sol tenir el barret més cònic i viu en boscos àcids de muntanya; també és mortal. També amb la cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), comestible: té làmines gruixudes i decurrents, barret sovint viscós i associació estricta amb pins.
Per guardar i compartir
Fitxa visual 4:5 amb els trets principals, la temporada, l’hàbitat i advertiments de seguretat, a punt per guardar al mòbil o compartir.
És una ajuda de camp, no una confirmació d’identitat: revisa la fitxa completa i consulta una persona experta abans de consumir-ne cap.
Vols totes les espècies en una sola làmina? Consulta els dibuixos de tots els bolets en PDF.
Referències