Barret
Convex i carnós, de bru clar a avellana; superfície seca i sovint clivellada amb la calor.
Totes les espècies
Boletaceae · Boletus
Cep d’estiu
Boletus reticulatusAltres noms catalans: cep reticulat, sureny d’estiu
Cep termòfil de barret sec i peu molt reticulat, associat sobretot a roures, faigs i castanyers.
HàbitatRouredes
Altitud100–1500 m
TemporadaPic jul.
IdentificacióMitjana
Boletus reticulatus · foto de George Chernilevsky
Domini públic · imatge orientativa; verifica tots els trets01
Lectura de camp
Com reconèixer-lo
Himeni
Porus blancs de jove, després grocs i finalment olivacis.
Peu
Robust, clar a bru pàl·lid, amb un reticle blanc o marronós molt estès.
Carn i tacte
Blanca i immutable al tall; sovint s’estova i es corca aviat amb calor. Ferm de jove, més esponjós en madurar.
OLOR
Suau i agradable.
COLOR
Avellana, ocre i crema.
VARIACIÓ
En períodes secs el barret s’esquerda i deixa veure la carn clara; els exemplars madurs tenen porus olivacis.
Trets rellevantsReticle molt desenvolupat al peuBarret sec, sense marge blancCarn blanca que no blaveja
Identificació responsable
Espècies semblants
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Boletus edulis
Cep
Barret sovint més untuós, marge més clar i reticle habitualment concentrat a la part alta del peu.
Excel·lent comestibleTylopilus felleus
Mataparent
Porus rosats amb l’edat, reticle fosc i gust intensament amarg.
No comestibleRubroboletus satanas
Matagent
Porus vermells, peu de colors vius i carn que blaveja al tall.
Molt tòxic02
Valor gastronòmic i seguretat
De la cistella a la cuina
Cep estival aromàtic; cal aprofitar-lo jove perquè es corca i s’estova ràpidament.
- Sabor i aroma
- Fúngic, càlid i una mica més delicat que altres ceps.
- Textura
- Ferma de jove, però esponjosa amb rapidesa en temps càlid.
On funciona millor
SaltatsArrossosCremesAssecat
Abans de menjar
- Revisa’l bé per detectar larves.
- Retira les parts toves i els tubs molt madurs.
- Cuina’l completament.
Com conservar-lo
- Assecat immediat
- Congelat després d’una cocció breu
Punts de prudència
- El mataparent amarg té porus rosats; no facis una prova de tast si la identificació és dubtosa.
03
Perfil ecològic
On i quan creix
HÀBITAT PRINCIPALRouredes, fagedes, castanyedes i boscos de planifolis
ALTITUD100–1500 m
Bosc madur de planifolis i vores arbrades
- Orientació
- Vessants temperats i clarianes càlides
- Reacció del sòl
- Àcida a neutra
- Temperatura
- 14–24 °C
Activitat potencial
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
possiblebonapic
Sòl i relleu
Franca a francoarenosa · bo
Reacció del sòlÀcida a neutra
- Textura
- Franca a francoarenosa
- Drenatge
- Bo
- Humitat
- Fresca després de pluja
- Substrat
- Preferentment silícic o poc calcari
- Ombra
- Mitjana
- Pendent
- Variable
- Matèria orgànica
- Moderada
- Retenció d’aigua
- Mitjana
- Humus
- Mull moderat
Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.
Clima i pluja
14–24 °C · humitat moderada a alta
Temperatura orientativa14–24 °C
- Humitat
- Moderada a alta
- Sequera
- Desfavorable si s’allarga
- Vent
- El vent sec accelera la deshidratació
Després de ploureHabitualment dies o poques setmanes, segons la humitat acumulada
- Acumulació preferida
- Pluja efectiva seguida de temps càlid i humit
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Càlida sense calor extrema
- Pot interrompre’s per
- Sequera, vent sec o calor persistent
La fructificació estival és irregular i depèn molt de tempestes locals.
04
Evidència territorial
On podria créixer a Catalunya
És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PrepirineusObrir el mapa interactiuCoberta del sòl ICGC100–1500 mpH 4.5–7Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km