Barret
Hemisfèric i després estès, llis o finament fibril·lós, verd oliva a groc verdós; pot ser gairebé blanc, sovint amb marge més pàl·lid.
Totes les espècies
Amanitaceae · Amanita
Farinera borda
Amanita phalloidesAltres noms catalans: farinot, pentinella borda, cogoma borda
Amanita mortal de làmines blanques, anell i volva en sac, amb barret sovint verd olivaci però també groguenc o gairebé blanc.
HàbitatAlzinars
Altitud100–1400 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióMolt alta
Amanita phalloides · foto de Archenzo
CC BY-SA 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els trets01
Lectura de camp
Com reconèixer-lo
Himeni
Làmines lliures, blanques i denses; esporada blanca.
Peu
Blanc o verdós, fibril·lós, amb anell membranós penjant i base bulbosa dins una volva blanca ampla en forma de sac.
Carn i tacte
Blanca i immutable. Carnosa, llisa o lleugerament sedosa.
OLOR
Feble de jove; més dolcenca o desagradable amb l’edat.
COLOR
Verd oliva, groc verdós i blanc.
VARIACIÓ
Existeixen formes grogues i pràcticament blanques; la pluja pot rentar el barret i la volva pot quedar enterrada.
Trets rellevantsVolva blanca en sacLàmines sempre blanquesAnell membranósBarret oliva molt variable
Identificació responsable
Espècies semblants
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Amanita caesarea
Ou de reig
Làmines, peu i anell grocs i barret taronja; els exemplars tancats mai s’han d’identificar només pel color extern.
Excel·lent comestibleAgaricus campestris
Camperol
Làmines rosades que es tornen xocolata i absència de volva.
ComestibleRussula virescens
Llora verda
Carn i peu trencadissos, sense anell ni volva.
Comestible02
Valor gastronòmic i seguretat
De la cistella a la cuina
Sense usos culinaris recomanats
La farinera borda conté amatoxines; cuinar-la, assecar-la o congelar-la no la fa segura.
Advertiment de seguretat
- No la manipulis juntament amb bolets destinats al consum. Davant una ingestió sospitosa o símptomes, truca immediatament al 112.
03
Perfil ecològic
On i quan creix
HÀBITAT PRINCIPALAlzinars, rouredes, fagedes, castanyedes i boscos de planifolis
ALTITUD100–1400 m
Interior i vores de boscos de planifolis
- Orientació
- Variable, sovint fresca
- Reacció del sòl
- Àcida a moderadament alcalina
- Temperatura
- 8–19 °C
Activitat potencial
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
possiblebonapic
Sòl i relleu
Franca · bo
Reacció del sòlÀcida a moderadament alcalina
- Textura
- Franca
- Drenatge
- Bo
- Humitat
- Fresca a moderadament humida
- Substrat
- Sòl forestal divers, sovint ric en bases
- Ombra
- Mitjana
- Pendent
- Variable
- Matèria orgànica
- Moderada a alta
- Retenció d’aigua
- Mitjana
- Humus
- Mull de planifolis
Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.
Clima i pluja
8–19 °C · humitat moderada a alta
Temperatura orientativa8–19 °C
- Humitat
- Moderada a alta
- Sequera
- Desfavorable
- Vent
- El vent sec és desfavorable
Després de ploureDies a setmanes després de pluges efectives
- Acumulació preferida
- Humitat sostinguda del sòl forestal
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Fresca a suau
- Pot interrompre’s per
- Sequera, calor, vent sec o gelada
El rang ecològic és ampli i la coloració del bolet és molt variable; el mapa no substitueix mai la identificació sobre el terreny.
04
Evidència territorial
On podria créixer a Catalunya
És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusObrir el mapa interactiuCoberta del sòl ICGC100–1400 mpH 5–8Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km