Barret
Convex i després estès o irregular, blanquinós de jove i progressivament gris pissarra, llis i una mica viscós amb humitat.
Tots els bolets
Hygrophoraceae · Hygrophorus
Marçot
Hygrophorus marzuolusAltres noms catalans: bolet de neu, llenega de primavera
Higròfor robust de final d’hivern, sovint mig enterrat sota pins, avets, faigs o roures de muntanya.
HàbitatBoscos de coníferes
Altitud500–2200 m
TemporadaPic març
IdentificacióAlta
Hygrophorus marzuolus · foto de Matej Frančeškin
CC BY 4.0 · imatge orientativa; verifica tots els trets01
Lectura de camp
Com reconèixer-lo
Himeni
Làmines blanques, gruixudes, espaiades, ceroses i d’adnates a decurrents.
Peu
Curt, gruixut, blanc a grisenc, ple i sense anell ni volva.
Carn i tacte
Blanca, compacta i immutable. Carnosa, ferma i cerosa a les làmines.
OLOR
Feble i agradable.
COLOR
Blanc, gris perla i gris pissarra.
VARIACIÓ
Pot restar gairebé enterrat i els exemplars joves són molt pàl·lids; cal veure la base sencera abans de descartar una amanita.
Trets rellevantsFructificació hivernal o primaveralLàmines ceroses espaiadesBarret gris pissarraAbsència d’anell i volva
Identificació responsable
Espècies semblants
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Hygrophorus agathosmus
Llenega olorosa
Fa una olor marcada d’ametlla amarga i fructifica sobretot a la tardor sota coníferes.
ComestibleEntoloma hirtipes
Entoloma de peu fibrós
És més esvelt, amb làmines que es tornen rosades i esporada rosa; no té làmines ceroses.
Tòxic02
Valor gastronòmic i seguretat
De la cistella a la cuina
Marçot ferm i delicat, especialment adequat per a guisats i coccions suaus.
- Sabor i aroma
- Suau, net i lleugerament dolç.
- Textura
- Compacta, carnosa i consistent fins i tot després de cuinar.
On funciona millor
GuisatsSaltatsTruitesArrossos
Abans de menjar
- Retira amb cura la terra perquè sovint neix semienterrat.
- Comprova les làmines ceroses i l’absència d’anell i volva.
- Cuina’l completament.
Com conservar-lo
- Consum fresc
- Congelat després d’una cocció breu
Punts de prudència
- No remenis extensament la fullaraca per trobar-lo i no consumeixis exemplars de dubtosa identificació.
03
Perfil ecològic
On i quan creix
HÀBITAT PRINCIPALBoscos de coníferes, Pinedes i Fagedes
ALTITUD500–2200 m
Boscos montans i subalpins, sovint sota fullaraca o neu recent
- Orientació
- Obaga
- Reacció del sòl
- Àcida a alcalina
- Temperatura
- 2–12 °C
Activitat potencial
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
possiblebonapic
Sòl i relleu
Franca a pedregosa · bo
Reacció del sòlÀcida a alcalina
- Textura
- Franca a pedregosa
- Drenatge
- Bo
- Humitat
- Fresca a humida
- Substrat
- Silícic o calcari
- Ombra
- Mitjana a alta
- Pendent
- Variable
- Matèria orgànica
- Moderada a alta
- Retenció d’aigua
- Mitjana a alta
- Humus
- Mull forestal
Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.
Clima i pluja
2–12 °C · humitat alta
Temperatura orientativa2–12 °C
- Humitat
- Alta
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- Dessecant
Després de ploureVariable, lligat a l’escalfament progressiu del sòl
- Acumulació preferida
- Sòl humit per pluges hivernals o desglaç
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Freda a fresca
- Pot interrompre’s per
- Sòl glaçat, sequera o escalfament ràpid
Espècie local i difícil de detectar perquè sovint resta enterrada.
04
Evidència territorial
On podria créixer a Catalunya
És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusObrir el mapa interactiuCoberta del sòl ICGC500–2200 mpH 4.5–8Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km