Amanitaceae · Amanita

Cogomassa

Amanita verna

Altres noms catalans: farinera vernal, farinera blanca de primavera

Amanita blanca i termòfila de primavera, mortal per les amatoxines i difícil de separar d’espècies pròximes.

Molt tòxic

HàbitatAlzinars

Altitud100–1200 m

TemporadaPic maig

IdentificacióMolt alta

Amanita verna · foto de James St. John

CC BY 2.0 · imatge orientativa; verifica tots els trets

Lectura de camp

Com reconèixer-lo

Barret

Hemisfèric i després convex a estès, blanc, llis, sovint lluent amb humitat i sense marge estriat.

Himeni

Làmines lliures, blanques i denses; esporada blanca.

Peu

Blanc, cilíndric, amb anell membranós i una base bulbosa dins una volva blanca ampla.

Carn i tacte

Blanca i immutable. Carnosa i llisa.

OLOR

Feble de jove, més desagradable en madurar.

COLOR

Blanc pur, de vegades crema al centre.

VARIACIÓ

L’anell es pot perdre, la volva pot quedar enterrada i la separació d’altres amanites blanques requereix prudència taxonòmica.

Trets rellevantsColor blancLàmines lliuresAnellVolva en sac

Identificació responsable

Espècies semblants

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.

Agaricus campestris

Camperol

Té làmines roses que es tornen brunes i mai presenta una volva basal.

Comestible

Amanita caesarea

Ou de reig

Quan s’obre mostra barret taronja, làmines, peu i anell grocs; no s’ha d’identificar tancada.

Excel·lent comestible

Valor gastronòmic i seguretat

De la cistella a la cuina

VALOR CULINARI ORIENTATIUMolt tòxicMolt tòxic

Per què aquesta nota?

Zero estrelles: conté amatoxines termoestables i pot provocar una fallada hepàtica mortal.

Sense usos culinaris recomanats

La cogomassa és una amanita blanca i primaveral; el color clar no és cap indicador de seguretat.

Advertiment de seguretat

No consumeixis exemplars blancs en forma d’ou ni bolets amb volva; la cocció no destrueix les amatoxines.

Perfil ecològic

On i quan creix

HÀBITAT PRINCIPALAlzinars, Rouredes, Pinedes i Boscos de planifolis

ALTITUD100–1200 m

Boscos mediterranis oberts i vores de planifolis

Quercus ilexQuercus pubescensQuercus fagineaCastanea sativaPinus

Orientació: Temperada
Reacció del sòl: Àcida a alcalina
Temperatura: 12–22 °C

Activitat potencial

Gen

Feb

Mar

Abr

Mai

Jun

Jul

Ago

Set

Oct

Nov

Des

possiblebonapic

Sòl i relleu

Franca a francoargilosa · bo

Reacció del sòlÀcida a alcalina

Textura: Franca a francoargilosa
Drenatge: Bo
Humitat: Fresca després de pluges de primavera

Substrat: Silícic o calcari
Ombra: Baixa a mitjana
Pendent: Variable
Matèria orgànica: Moderada
Retenció d’aigua: Mitjana
Humus: Mull de planifolis

Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.

Clima i pluja

12–22 °C · humitat moderada a alta

Temperatura orientativa12–22 °C

Humitat: Moderada a alta
Sequera: Desfavorable
Vent: Dessecant

Després de ploureDies a setmanes després d’episodis plujosos

Acumulació preferida: Pluges efectives sobre un sòl temperat
Humitat prèvia: Important
Temperatura després: Suau a temperada
Pot interrompre’s per: Sequera, vent sec o fred

Forma part d’un grup taxonòmic difícil i la seva presència exacta a Catalunya necessita confirmació experta.

Evidència territorial

On podria créixer a Catalunya

És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

Catalunya CentralObrir el mapa interactiu

El mapa es carregarà quan t’hi acostis…

Coberta del sòl ICGC100–1200 mpH 5.5–8.3Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km