Tots els bolets

Amanitaceae · Amanita

Pixacà

Amanita pantherina

Altres noms catalans: pigat, pigat bord, reig bru, amanita pantera

Amanita bruna amb berrugues blanques i base bulbosa, responsable d’una síndrome neurològica greu.

Molt tòxic
HàbitatRouredes
Altitud1001800 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióAlta
01

Lectura de camp

Com reconèixer-lo

Barret

Hemisfèric i després estès, bru grisenc a bru fosc, amb marge estriat i berrugues blanques separades.

Himeni

Làmines lliures, blanques i denses; esporada blanca.

Peu

Blanc, amb anell membranós llis i base bulbosa envoltada per dos o més ribets de volva.

Carn i tacte

Blanca i immutable. Carnosa però fràgil amb l’edat.

OLOR

Feble, de vegades terrosa.

COLOR

Bru, gris, blanc i crema.

VARIACIÓ

La pluja pot eliminar les berrugues i aclarir el barret; cal desenterrar sencera la base per veure la volva.

Trets rellevantsBarret bru amb berrugues blanquesMarge estriatAnell blancVolva en ribets sobre el bulb

Identificació responsable

Espècies semblants

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Amanita muscaria

Reig bord

El barret és habitualment vermell o taronja i la base presenta restes de volva menys regulars.

Tòxic
Amanita rubescens

Cua de cavall

La carn i les ferides s’enrogeixen, les berrugues són grisoses i la base no presenta els ribets nets del pixacà.

Comestible amb condicions
02

Valor gastronòmic i seguretat

De la cistella a la cuina

VALOR CULINARI ORIENTATIUMolt tòxicMolt tòxic
Per què aquesta nota?Les estrelles valoren l’interès gastronòmic; la classificació de consum indica si calen condicions de seguretat.

Zero estrelles: pot causar una síndrome neurològica intensa amb deliri, convulsions o pèrdua de consciència.

Sense usos culinaris recomanats

El pixacà és una amanita bruna amb berrugues blanques, anell i una base bulbosa característica.

Advertiment de seguretat
  • No la consumeixis ni confiïs en la cocció; la pluja pot rentar les berrugues i canviar-ne l’aspecte.
03

Perfil ecològic

On i quan creix

HÀBITAT PRINCIPALRouredes, Alzinars, Suredes, Fagedes i Boscos de coníferes
ALTITUD1001800 m

Interior i vores de boscos de planifolis o mixtos

QuercusFagus sylvaticaPinus
Orientació
Variable
Reacció del sòl
Àcida a alcalina
Temperatura
920 °C

Sòl i relleu

Franca a francoargilosa · bo

Reacció del sòlÀcida a alcalina
Textura
Franca a francoargilosa
Drenatge
Bo
Humitat
Fresca
Substrat
Silícic o calcari
Ombra
Mitjana
Pendent
Variable
Matèria orgànica
Moderada
Retenció d’aigua
Mitjana
Humus
Mull

Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.

Clima i pluja

920 °C · humitat moderada a alta

Temperatura orientativa920 °C
Humitat
Moderada a alta
Sequera
Desfavorable
Vent
Dessecant
Després de ploureDies a setmanes després de pluja
Acumulació preferida
Humitat sostinguda del sòl forestal
Humitat prèvia
Important
Temperatura després
Fresca a suau
Pot interrompre’s per
Sequera, calor o gelada

L’amplitud d’hàbitat i la variació del barret fan que el mapa no pugui resoldre la identificació local.

04

Evidència territorial

On podria créixer a Catalunya

És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

PirineusObrir el mapa interactiu
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Coberta del sòl ICGC1001800 mpH 4.5–8.5Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km