Totes les espècies

Tuberaceae · Tuber

Tòfona negra

Tuber melanosporum

Altres noms catalans: tòfona del Perigord, tòfona negra d’hivern

Ascomicet ectomicorízic hipogeu, negre i berrugós, amb gleba fosca marbrejada per venes blanques i aroma intensa.

Excel·lent
HàbitatAlzinars
Altitud5001300 m
TemporadaPic gen. i febr.
IdentificacióMolt alta
01

Lectura de camp

Com reconèixer-lo

Barret

No presenta barret: l’ascocarp és subterrani, globós o irregular, amb peridi negre de berrugues piramidals.

Himeni

Intern dins la gleba, en ascs microscòpics; sense làmines ni porus.

Peu

No presenta peu.

Carn i tacte

Gleba ferma, bru-negrenca a violàcia en madurar, recorreguda per venes blanques fines i ramificades. Ferma i compacta.

OLOR

Intensa, complexa i persistent quan és madura.

COLOR

Negre a l’exterior; negre violaci i blanc marbrejat al tall.

VARIACIÓ

La mida i la forma depenen del sòl; els exemplars immadurs tenen la gleba més clara. La morfologia macroscòpica sola no garanteix l’espècie.

Trets rellevantsAscocarp subterraniPeridi negre berrugósGleba fosca amb venes blanques fines

Identificació responsable

Espècies semblants

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Tuber brumale

Tòfona d’hivern

Peridi i gleba semblants, però aroma diferent i venes sovint més amples; la confirmació pot requerir microscòpia.

Comestible
Tuber aestivum

Tòfona d’estiu

Gleba més clara i berrugues grosses; madura principalment en una altra època.

Comestible
Scleroderma citrinum

Escleroderma comú

Gleba més uniforme que es torna porpra-negra i polsegosa, sense el marbrejat fi ni l’aroma típica de Tuber.

Tòxic
02

Valor gastronòmic i seguretat

De la cistella a la cuina

VALOR CULINARI ORIENTATIUExcel·lentExcel·lent comestible
Per què aquesta nota?Les estrelles valoren l’interès gastronòmic; la classificació de consum indica si calen condicions de seguretat.

La tòfona negra és un comestible excel·lent segons el consens micològic català i es valora sobretot per l’aroma.

Condiment d’aroma molt intensa: se n’utilitza poca quantitat i amb coccions suaus.

Sabor i aroma
Terrós, profund, aliaci i persistent, molt dependent de la maduració.
Textura
Ferma i compacta, amb mossegada fina quan és madura.

On funciona millor

Ratllada sobre ousPasta i arrossosSalses suausMantega trufada refrigerada

Abans de menjar

  1. Raspalla-la sota un fil d’aigua i eixuga-la bé.
  2. Talla-la o ratlla-la just abans de servir.
  3. Evita coccions llargues, que dissipen l’aroma.

Com conservar-lo

  • Refrigerada i consumida ràpidament
  • Congelada sencera, assumint pèrdua de textura
Punts de prudència
  • La morfologia macroscòpica no sempre separa les tòfones semblants; per a valor comercial cal verificació experta.
03

Perfil ecològic

On i quan creix

HÀBITAT PRINCIPALAlzinars, rouredes i boscos de planifolis
ALTITUD5001300 m

Sòls oberts al voltant d’arbres hoste, sovint amb cremat tofoner

Quercus ilexQuercus pubescensQuercus fagineaCorylus avellana
Orientació
Solell o exposició oberta
Reacció del sòl
Alcalina
Temperatura
214 °C

Només compatibilitat d’hàbitat. La tòfona negra és hipogea i es desenvolupa durant mesos. El mapa només pot indicar compatibilitat edàfica i forestal; el model meteorològic de curt termini no calcula la probabilitat de trobar tòfones madures.

Sòl i relleu

Franca a pedregosa, amb argila moderada · excel·lent

Reacció del sòlAlcalina
Textura
Franca a pedregosa, amb argila moderada
Drenatge
Excel·lent
Humitat
Humitat estacional sense entollament
Substrat
Calcari, ric en carbonats i amb estructura estable
Ombra
Baixa a mitjana
Pendent
Carena o vessant ben drenat
Matèria orgànica
Baixa a moderada
Retenció d’aigua
Moderada en profunditat
Humus
Prim

Nivell d’evidència ecològica: moderate

Clima i pluja

214 °C · humitat variable

Temperatura orientativa214 °C
Humitat
Variable
Sequera
Una sequera estival severa i prolongada redueix la producció
Vent
Efecte principalment indirecte per dessecació
Després de ploureNo aplicable com a resposta a un xàfec: l’ascocarp es desenvolupa durant mesos
Acumulació preferida
Aigua disponible al sòl durant el desenvolupament de mesos, sense entollament
Humitat prèvia
Essencial a escala estacional
Temperatura després
No és un desencadenant de curt termini validat
Pot interrompre’s per
Estrès hídric profund, sòl compactat o manca d’hoste colonitzat

El model no observa micorizes, edat i gestió de l’hoste, estructura calcària, reg, mating types ni temperatura i humitat a la profunditat de l’ascocarp.

04

Evidència territorial

On podria créixer a Catalunya

És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

PrepirineusObrir el mapa interactiu
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Coberta del sòl ICGC5001300 mpH 7.3–8.5Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km