Totes les espècies

Gomphaceae · Ramaria

Peu de rata daurat

Ramaria aurea

Altres noms catalans: peu de rata groc

Bolet coral·liforme groc daurat de boscos de planifolis; separar-lo amb seguretat d’altres ramàries grogues requereix microscòpia.

No recomanat
HàbitatFagedes
Altitud4001700 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióMolt alta
01

Lectura de camp

Com reconèixer-lo

Barret

No forma un barret diferenciat: el carpòfor es divideix repetidament en branques corallines.

Himeni

Recobreix la superfície exterior de les branques, sense làmines ni porus visibles.

Peu

Base curta, compacta i blanquinosa, de la qual surten nombroses ramificacions.

Carn i tacte

Blanca a groc pàl·lid, compacta a la base i més fràgil a les puntes. Carnosa però trencadissa a les ramificacions.

OLOR

Suau i poc distintiva.

COLOR

Groc ocre a groc daurat, amb la base més clara.

VARIACIÓ

Els exemplars vells o masegats s’enfosqueixen i les puntes poden perdre el groc viu.

Trets rellevantsRamificació coral·liforme densaColor groc daurat força uniformeBase robusta i pàl·lida

Identificació responsable

Espècies semblants

Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Ramaria formosa

Peu de rata bord

Tons salmó o rosats, puntes grogues i base pàl·lida; la separació entre ramàries requereix experiència.

Tòxic
Ramaria pallida

Peu de rata pàl·lid

Tons més pàl·lids, crema o lilacins; la separació segura pot requerir microscòpia.

Tòxic
02

Valor gastronòmic i seguretat

De la cistella a la cuina

VALOR CULINARI ORIENTATIUNo recomanatNo recomanat
Per què aquesta nota?Les estrelles valoren l’interès gastronòmic; la classificació de consum indica si calen condicions de seguretat.

No s’hi assigna valor culinari perquè la separació segura d’altres Ramaria exigeix sovint microscòpia i algunes semblants causen trastorns digestius.

Sense usos culinaris recomanats

No recomanada per al consum domèstic, encara que algunes tradicions culinàries citin peus de rata grocs.

Advertiment de seguretat
  • No la consumeixis basant-te en el color o en una fotografia; cal determinació experta i sovint microscòpica.
03

Perfil ecològic

On i quan creix

HÀBITAT PRINCIPALFagedes, rouredes i boscos de planifolis
ALTITUD4001700 m

Interior de fagedes i boscos mixtos madurs

Fagus sylvaticaQuercus pubescensQuercus petraea
Orientació
Obagues i vessants frescos
Reacció del sòl
Neutra a alcalina
Temperatura
918 °C

Sòl i relleu

Franca a francoargilosa · bo

Reacció del sòlNeutra a alcalina
Textura
Franca a francoargilosa
Drenatge
Bo
Humitat
Fresca a humida, sense entollament
Substrat
Sovint calcari o ric en bases
Ombra
Mitjana a alta
Pendent
Variable
Matèria orgànica
Moderada
Retenció d’aigua
Mitjana a alta
Humus
Mull de planifolis

Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.

Clima i pluja

918 °C · humitat alta

Temperatura orientativa918 °C
Humitat
Alta
Sequera
Molt desfavorable
Vent
El vent sec és desfavorable
Després de ploureVariable, habitualment després d’un període humit
Acumulació preferida
Humitat sostinguda al sòl forestal
Humitat prèvia
Important
Temperatura després
Fresca a suau
Pot interrompre’s per
Sequera, vent sec o gelada

La fenologia i l’ecologia se solapen amb les d’altres Ramaria i varien localment.

04

Evidència territorial

On podria créixer a Catalunya

És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.

PirineusObrir el mapa interactiu
El mapa es carregarà quan t’hi acostis…
Coberta del sòl ICGC4001700 mpH 6–8.2Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km