Barret
Convex amb marge involut, després aplanat; violeta o lila de jove i més bru amb l’edat o la sequedat.
Totes les espècies
Tricholomataceae · Lepista
Pimpinella morada
Lepista nudaAltres noms catalans: peu violeta, peu blau, moixernó blau, blaveta
Bolet sapròtrof de tons violetes, tardà i aromàtic, que creix sobre fullaraca de boscos i parcs.
HàbitatBoscos de planifolis
Altitud0–1800 m
TemporadaPic nov.
IdentificacióAlta
Lepista nuda · foto de Jörg Hempel
CC BY-SA 3.0 DE · imatge orientativa; verifica tots els trets01
Lectura de camp
Com reconèixer-lo
Himeni
Làmines fines, denses i violetes, escotades o lleugerament decurrents; esporada rosa pàl·lid.
Peu
Violeta, fibril·lós, cilíndric i sovint eixamplat a la base, sense cortina.
Carn i tacte
Blanquinosa amb tons liles, tendra i compacta de jove. Carnosa, una mica elàstica o viscosa amb humitat.
OLOR
Aromàtica, dolça i perfumada.
COLOR
Violeta, lila i bru violaci.
VARIACIÓ
Els tons violetes s’esvaeixen ràpidament amb l’edat, la pluja o el fred i poden quedar gairebé bruns.
Trets rellevantsLàmines i peu violetesEsporada rosa pàl·lidAbsència de cortina i d’espores rovellades
Identificació responsable
Espècies semblants
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Cortinarius traganus
Cortinari violaci
Presenta restes de cortina al peu, esporada rovellada i una olor desagradable, no dolça.
TòxicLepista sordida
Pimpinella lilosa
Més petita, prima i poc carnosa, sovint en sòls molt rics o jardins.
Comestible02
Valor gastronòmic i seguretat
De la cistella a la cuina
Bolet tardà perfumat, adequat per a guisats i barreges després d’una cocció completa.
- Sabor i aroma
- Dolç, floral i perfumat, de vegades intens.
- Textura
- Carnosa però una mica flonja amb l’edat.
On funciona millor
GuisatsTruitesArrossosBarreges de bolets
Abans de menjar
- Utilitza exemplars ferms i completament identificats.
- No la consumeixis crua.
- Cou-la completament i prova’n poca quantitat el primer cop.
Com conservar-lo
- Cuinada i congelada
- Escabetx refrigerat
Punts de prudència
- Pot provocar intolerància individual i es pot confondre amb cortinaris de tons violacis.
03
Perfil ecològic
On i quan creix
HÀBITAT PRINCIPALBoscos de planifolis, boscos de coníferes, pinedes i clarianes
ALTITUD0–1800 m
Sòls amb fullaraca de boscos, parcs i marges
- Orientació
- Preferentment fresc i protegit
- Reacció del sòl
- Àcida a lleugerament alcalina
- Temperatura
- 5–15 °C
Activitat potencial
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
possiblebonapic
Sòl i relleu
Franca · bo
Reacció del sòlÀcida a lleugerament alcalina
- Textura
- Franca
- Drenatge
- Bo
- Humitat
- Fresca a humida
- Substrat
- Fullaraca, compost o humus
- Ombra
- Mitjana
- Pendent
- Variable
- Matèria orgànica
- Alta
- Retenció d’aigua
- Mitjana a alta
- Humus
- Ric
Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.
Clima i pluja
5–15 °C · humitat alta
Temperatura orientativa5–15 °C
- Humitat
- Alta
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- El vent sec és desfavorable
Després de ploureDies a setmanes després de pluges amb descens de temperatura
- Acumulació preferida
- Humitat sostinguda de la fullaraca
- Humitat prèvia
- Important
- Temperatura després
- Fresca
- Pot interrompre’s per
- Sequera, vent sec o gelades persistents
La gestió de parcs, jardins i acumulacions de fullaraca modifica molt la disponibilitat local.
04
Evidència territorial
On podria créixer a Catalunya
És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusObrir el mapa interactiuCoberta del sòl ICGC0–1800 mpH 5–8Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km