Barret
Convex a plano-convex, sovint amb umbó baix; blanc de vori, molt viscós, amb el marge inicialment involut.
Totes les espècies
Hygrophoraceae · Hygrophorus
Llenega blanca
Hygrophorus eburneusAltres noms catalans: mocosa blanca, llenegall blanc
Higròfor blanc o de vori, molt viscós amb humitat, propi sobretot de fagedes.
HàbitatFagedes
Altitud400–1700 m
TemporadaPic oct.
IdentificacióAlta
Hygrophorus eburneus · foto de Holger Krisp
CC BY 3.0 · imatge orientativa; verifica tots els trets01
Lectura de camp
Com reconèixer-lo
Himeni
Làmines blanques, gruixudes, ceroses, espaiades i decurrents.
Peu
Blanc, ferm i viscoset, excepte l’àpex sec i pruïnós; sovint s’afua cap a la base.
Carn i tacte
Blanca i immutable. Molt relliscosa amb humitat; carn ferma.
OLOR
Variable, feble a cerosa o lleugerament aromàtica; no és suficient per identificar-la.
COLOR
Blanc pur a vori, amb tons palla en exemplars vells.
VARIACIÓ
La viscositat disminueix en temps sec i els exemplars madurs poden groguejar.
Trets rellevantsBarret blanc molt viscósLàmines gruixudes i decurrentsPeu blanc viscoset amb àpex secAssociació principal amb faig
Identificació responsable
Espècies semblants
Atenció: hi ha confusions possibles amb espècies tòxiques.Verifica tots els trets abans de consumir-ne cap exemplar.
Hygrophorus cossus
Llenega pudent
Més carnosa i amb una olor forta, àcida o de pell de mandarina; la separació pot exigir proves químiques.
No recomanatAmanita virosa
Farinera pudent
Té làmines lliures, anell i volva basal; no presenta les làmines ceroses i decurrents d’un Hygrophorus.
Molt tòxic02
Valor gastronòmic i seguretat
De la cistella a la cuina
Llenega blanca suau, més interessant per la textura que no pas per una aroma intensa.
- Sabor i aroma
- Suau i discret.
- Textura
- Carnosa, llisa i mucilaginosa en humit.
On funciona millor
GuisatsSaltatsSopes
Abans de menjar
- Neteja o retira el mucílag superficial.
- Comprova la inserció de les làmines i l’absència de volva i anell.
- Cuina-la completament.
Com conservar-lo
- Cuinada i congelada
- Consum fresc
Punts de prudència
- Els bolets blancs exigeixen prudència extrema: una amanita blanca no és una llenega.
03
Perfil ecològic
On i quan creix
HÀBITAT PRINCIPALFagedes, rouredes i boscos de planifolis
ALTITUD400–1700 m
Interior i vores humides de fageda
- Orientació
- Obagues i orientacions fresques
- Reacció del sòl
- Subàcida a alcalina
- Temperatura
- 7–16 °C
Activitat potencial
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
possiblebonapic
Sòl i relleu
Franca a francoargilosa · bo
Reacció del sòlSubàcida a alcalina
- Textura
- Franca a francoargilosa
- Drenatge
- Bo
- Humitat
- Humida però drenada
- Substrat
- Sovint calcari o ric en bases, però no exclusivament
- Ombra
- Mitjana a alta
- Pendent
- Variable
- Matèria orgànica
- Moderada a alta
- Retenció d’aigua
- Mitjana a alta
- Humus
- Mull humit de planifolis
Nivell d’evidència ecològica: limitat; cal contrastar-lo amb la bibliografia local.
Clima i pluja
7–16 °C · humitat alta
Temperatura orientativa7–16 °C
- Humitat
- Alta
- Sequera
- Molt desfavorable
- Vent
- El vent sec elimina la viscositat i desseca el carpòfor
Després de ploureDies a setmanes segons la temperatura del sòl
- Acumulació preferida
- Humitat sostinguda de la fullaraca i el sòl de fageda
- Humitat prèvia
- Molt important
- Temperatura després
- Fresca
- Pot interrompre’s per
- Sequera, vent sec o gelada persistent
El faig és l’associació europea millor sostinguda; el rang de pH és ampli perquè les fagedes catalanes ocupen substrats diversos.
04
Evidència territorial
On podria créixer a Catalunya
És un mapa de compatibilitat ecològica, no una predicció d’avui. El blau indica on coincideixen la coberta del sòl, l’altitud i el pH configurats per a l’espècie; no confirma que hi hagi bolets.
PirineusObrir el mapa interactiuCoberta del sòl ICGC400–1700 mpH 5.5–8.2Cel·les exactes de 250 mFungaCAT/GBIF · generalitzat a 10 km